1. yast-iplb
2. master

</p><p><b><big>quiescent</big> = yes</b>|<b>no</b>
</p><p>Si és <i>yes</i>, quan es determina que els servidors reals o de reserva han caigut, no se suprimeixen realment de la taula <small>LVS</small> del kernel.
Si no, el seu pes s'estableix a zero, cosa que significa que no s'accepten connexions noves.
</p><p>Això té l'efecte col·lateral que si el servidor real té connexions persistents, las connexions noves des de qualsevol dels clients existents continuaran sent encaminades
al servidor real fins que el temps d'espera de la connexió persistent s'acabi. Vegeu ipvsadm per obtenir informació sobre les connexions persistents.
</p><p>Això es pot evitar executant el següent:
</p><p>echo 1 &gt; /proc/sys/net/ipv4/vs/expire_quiescent_template
</p><p>Si el fitxer proc no existeix, probablement significa que el kernel no té suport per a lvs, que el suport per a <small>LVS</small> no està carregat o que el kernel és massa
antic per tenir el fitxer proc. Executar ipvsadm com a rootarrel hauria de carregar<small>LVS</small> al kernel si és possible.
</p><p>Si és <i>no</i>, els servidors reals o de reserva se suprimeixen de la taula <small>LVS</small> del kernel. Per defecte és <i>yes</i>.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passarà per alt.
</p><p>Per defecte: <i>yes</i>