1. yast-iplb
2. master

<p><b><big>servidor virtual</big> =</b> <i>(adreça_ip|nom d'amfitrió:número de port|nom del servei)|firewall-mark</i>
</p><p>Defineix un servei virtual amb adreça IP (o nom d'amfitrió) i port (o nom del servei) o firewall-mark. firewall-mark és un enter major que zero. La
configuració del marcatge de paquets es controla usant l'opció <tt>"-m"</tt> de <b>ipchains</b>(8). Tots els serveis reals i banderes d'un servei virtual
han d'anar immediatament després d'aquesta línia i estar sagnades.


</p><p><b><big>servidors reals</big> =</b> <i>adreça_ip|nom d'amfitrió[-&gt;adreça_ip|nom d'amfitrió][:número_de_port|nom_del_servei</i>]
<b>passarel·la</b>|<b>màscara</b>|<b>ipip</b> [<i>pes</i>] [<b>"</b><i>sol·licitud</i><b>", "</b><i>recepció</i><b>"</b>]
</p><p>Defineix un servei real amb una adreça IP (o nom d'amfitrió) i port (o nom de servei). Si s'omet el port, s'usa 0; això està previst principalment per a
serveis fwmark en què s'ignora el port dels servidors reals. De forma opcional, es pot proporcionar una gamma d'adreces <small>IP</small> (o dos noms d'amfitrió), en aquest cas
cada adreça <small>IP</small> de la gamma es tractarà com a un servidor que usa el port triat. El segon argument defineix el mètode de redireccionament, i ha de ser
<b>gate</b>, <b>ipip</b> o <b>masq</b>. El tercer argument és opcional i defineix el pes per a aquest servidor real. Si s'omet, s'usa un pes d'1.
Els dos últims arguments també són opcionals. Defineixen un parell sol·licitud-recepció que s'usa per comprobar si el servidor és viu. Sobreescriuen el parell sol·licitud-recepció
a la secció de servidor virtual. Les dues cadenes de text han d'anar entre cometes. Si la cadena de sol·licitud comença amb http://..., l'adreça IP i el port del servidor real
s'ignoren, si no s'usen l'adreça IP i el port del servidor real.
</p><p>Per a serveis virtuals <small>TCP</small> i <small>UDP</small> (no fwmark), si no és que el mètode de redireccionament sigui masq i l'adreça <small>IP</small> d'un
servidor real no sigui local (no present en una interfície a l'amfitrió que està executant ldirectord), llavors el port del servidor real s'establirà igual que el del seu servei
virtual. És a dir, el port-mapping només està disponible si el servidor real és una altra màquina i el mètode de redireccionament és masq. Això es deu a la manera com
funciona el codi subjacent de <small>LVS</small> al nucli.
</p><p>Dins d'una secció virtual hi pot haver més d'una d'aquestes entrades. Les opcions checktimeout, negotiatetimeout, failurecount, fallback, emailalert, emailalertfreq y
quiescent llistades abans poden aparèixer també dins d'una secció virtual, en aquest cas el valor global es passa per alt.


</p><p><b><big>check type</big> = connect</b>|<b>external</b>|<b>negotiate</b>|<b>off</b>|<b>on</b>|<b>ping</b>|<b>checktimeout</b><i>N</i>
</p><p>Tipus de comprovació a fer. Negotiate envia una petició i fa una comparació amb la cadena de text rebuda. Connect només intenta fer una connexió <small>TCP/IP</small>, així que
les cadenes de sol·licitud i recepció es poden ometre. Si checktype és un número, negotiate i connect es combinen de forma que cada N intents de connexió es fa un intent
negotiate. Això és útil per comprobar amb freqüència si un servei respon, i en intervals molt més grans es fa una comprovació negotiate. Ping indica que
s'usarà un ping <small>ICMP</small> per comprobar la disponibilitat de servidors reals. Ping també s'usa com a comprovació de connexió per a serveis <small>UDP</small>. Off
vol dir que no es fa cap comprovació i que no s'activa cap dels servidors reals o de reserva. On significa que no es fa cap comprovació i que els servidors reals sempre estaran
activats. Per defecte és <i>negotiate</i>.


</p><p><b><big>service</big> = dns</b>|<b>ftp</b>|<b>http</b>|<b>https</b>|<b>imap</b>|<b>imaps</b>|<b>ldap</b>|<b>mysql</b>|<b>nntp</b>|<b>none</b>|<b>oracle</b>|<b>pgsql</b>|<b>pop</b>|<b>pops</b>|<b>radius</b>|<b>simpletcp</b>|<b>sip</b>|<b>smtp</b>
</p><p>El tipus de servei a monitorar quan s'usa checktype=negotiate. None denota un servei que no serà monitorat.
</p><p>simpletcp envia la cadena de <b>sol·licitud</b> al servidor i la comprova amb l'expressió regular <b>recepció</b>. Els altres tipus de comprobació connecten amb el servidor
usant el protocol especificat. Si us plau, vegeu les seccions <b>sol·licitud</b> i <b>recepció</b> per obtenir la informació específica del protocol.
</p><p>Per defecte:
</p><dl compact="compact">
<dt>* El port virtual del servidor és 21: ftp
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 25: smtp
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 53: dns
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 80: http
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 110: pop
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 119: nntp
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 143: imap
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 389: ldap
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 443: https
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 993: imaps
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 995: pops
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 1521: oracle
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 1812: radius
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 3306: mysql
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 5432: pgsql
</dt><dt>* El port virtual del servidor és 5060: sip
</dt><dt>* Si no és així: none


</dt><dt><b><big>check command</big> = "</b><i>ruta a l'script</i><b>"</b>
<p>Aquesta configuració s'usa si checktype és extern i és l'odre que s'executarà per comprovar l'estat del servidor real. Hauria d'acabar amb un estat de 0 si tot
és correcte, o un valor diferent de zero en cas contrari.
</p><p>Es passen quatre paràmetres a l'script:
</p></dt><dt>* ip/firewall mark del servidor virtual
</dt><dt>* port del servidor virtual
</dt><dt>* ip del servidor real
</dt><dt>* port del servidor real
</dt><dt>Per defecte: /bin/true


<p><b><big>check port</big> =</b> <i>n</i>
</p><p>Número del port a monitorar. A vegades el port de comprovació és diferent del port de servei.
</p><p>Per defecte: port especificat per a cada servidor real


</p><p><b><big>request</big> = "</b><i>uri a l'objecte de la petició</i><b>"</b>
</p><p>L'objecte serà sol·licitat d'acord amb els segons de l'interval de comprovació a cada servidor real. La cadena de text ha d'anar entre cometes. Tingueu present que aquesta cadena es pot passar per alt
per una cadena de petició opcional basada en un servidor real.
</p><p>Per a una comprovació <small>DNS</small> hauria de ser el nom d'un registre A o l'adreça d'un registre <small>PTR</small> per buscar.
</p><p>Per a una comprovació MySQL, Oracle o PostgeSQL, hauria de ser una consulta <small>SQL</small>. Les dades retornades no es comproven, només es mira que la resposta tingui una o més
files. Aquest valor de configuració és obligatori.
</p><p>Per a una comprovació simpletcp, la cadena s'envia al peu de la lletra excepte que qualsevol ocurrència
sigui substituïda per un caràcter de nova línia.


</p><p><b><big>receive</big> = "</b><i>expressió regular amb què comparar</i><b>"</b>
</p><p>Si el resultat de la petició conté aquesta <i>expressió regular amb què comparar</i>, el servidor real es declara viu. L'expressió regular ha d'estar entre cometes. Tingueu en compte que
les expressions regulars no són simples cadenes de text i que és necessari usar caràcters d'escapament per als caràcters especials si s'han de tractar com a literals. Noteu que l'expressió regular pot ser passada per alt per una
expressió regular opcional basada en un servidor real.
</p><p>Per a una comprovació <small>DNS</small> hauria de ser qualsevol de les adreces de registres A o qualsevol dels noms de registres <small>PTR</small>.
</p><p>Per a una comprovació MySQL, el paràmetre "receive" no s'usa.


</p><p><b><big>http method</big> = <small>GET</small></b> | <b><small>HEAD</small></b>
</p><p>Estableix el mètode <small>HTTP</small> que s'ha d'usar per buscar l'<small>URI</small> especificat a la cadena de text de la petició. <small>GET</small> és el
mètode usat per defecte si no s'assigna un valor al paràmetre. Si s'usa <small>HEAD</small>, no s'hauria d'establir la cadena de text "receive".
</p><p>Per defecte: <small>GET</small>


</p><p><b><big>virtual host</big> = "</b><i>nom de l'amfitrió</i><b>"</b>
</p><p>S'usa quan s'utilitza una comprovació "negotiate" amb <small>HTTP</small> o <small>HTTPS</small>. Estableix la capçalera de l'amfitrió a la petició <small>HTTP</small>. En el
cas d'<small>HTTPS</small>, en general es necessita que coincideixi amb el nom comú del certificat <small>SSL</small>. Si no s'estableix, la capçalera de l'amfitrió es
derivaran a partir de l'url de la petició del servidor real si existeix. Com a últim recurs s'usarà l'adreça <small>IP</small> del servidor real.


</p><p><b><big>login</big> = "</b><i>nombre d'usuari</i><b>"</b>
</p><p>Per a <small>FTP</small>, <small>IMAP</small>, <small>LDAP</small>, MySQL, Oracle, <small>POP</small> i PostgreSQL, és el nom de l'usuari per iniciar sessió.
</p><p>Per a Radius s'usa passwd per a l'atribut User-Name.
</p><p>Per a <small>SIP</small>, s'usa el nom de l'usuari tant per a l'adreça "des de" com per a l'adreça "a" en una consulta <small>OPTIONS</small>.
</p><p>Per defecte:
</p></dt><dt>* <small>FTP:</small> Anonymous
</dt><dt>* MySQL Oracle i PostgreSQL: cal especificar a la configuració
</dt><dt>* <small>SIP:</small> ldirectord@&lt;hostname&gt;, el nom d'amfitrió es deriva com a l'opció passwd de sota.
</dt><dt>* Si no: cadena buida, que denota que no s'intenta l'autenticació.


</dt><dt><b><big>password</big> = "</b><i>contrasenya</i><b>"</b>
<p>Contrasenya a usar per iniciar sessió a servidors <small>FTP</small>, <small>IMAP</small>, <small>LDAP</small>, MySQL, Oracle, <small>POP</small>, PostgreSQL i
<small>SIP</small>.
</p><p>Per a Radius s'usa passwd per a l'atribut User-Name.
</p><p>Per defecte:
</p></dt><dt>* <small>FTP:</small> ldirectord@&lt;hostname&gt;, on nom d'amfitrió és la variable d'entorn <small>HOSTNAME</small> evaluada a l'hora d'execució, o obtinguda
de "uname" si no està establert.
</dt><dt>* Si no: cadena buida. En el cas de <small>LDAP</small>, MySQL, Oracle i PostgreSQL això significa que no es farà l'autenticació.


</dt><dt><b><big>database name</big> = "</b><i>nom_de_la_base_de_dades</i><b>"</b>
<p>Base de dades a usar per servidors MySQL, Oracle i PostgreSQL, aquesta és la base de dades sobre la qual es farà la consulta (establerta amb <b>receive</b> més amunt). Aquest
paràmetre és obligatori.


</p><p><b><big>radius secret</big> = "</b><i>radiussecret</i><b>"</b>
</p><p>Secret a usar en servidors Radius, aquest és el secret usat per fer una petició d'accés amb el nom d'usuari (establert amb <b>login</b> més amunt) i passwd (establert amb
<b>passwd</b> més amunt).
</p><p>Per defecte: cadena buida


</p><p><b><big>persistent</big> =</b> <i>n</i>
</p><p>Nombre de segons per a connexions de client persistents.


</p><p><b><big>netmask</big> =</b> <i>w.x.y.z</i>
</p><p>Màscara de xarxa a usar per a la granularitat de les connexions de client persistents.


</p><p><b><big>scheduler</big> =</b> <i>nom del planificador</i>
</p><p>Planificador a usar per <small>LVS</small> per a l'equilibri de càrrega. Per obtenir informació sobre els planificadors disponibles, si us plau, vegeu la pàgina del manual <b><a href="ipvsadm">ipvsadm</a></b>(8).
</p><p>Per defecte: "wrr"


</p><p><b><big>protocol</big> = tcp</b>|<b>udp</b>|<b>fwm</b>
</p><p>Protocol a usar. Si s'especifica el virtual com a adreça <small>IP</small> i port, ha de ser o bé tcp o bé udp. Si es una marca de tallafoc, el
protocol ha de ser fwm.
</p><p>Per defecte:
</p></dt><dt>* Virtual és una adreça <small>IP</small> i port, i el port no és el 53: tcp
</dt><dt>* Virtual és una adreça <small>IP</small> i port, i el port és el 53: udp
</dt><dt>* Virtual és un "firewall mark": fwm
</dt></dl>


</p><p><b><big>check timeout</big> =</b> <i>n</i>
</p><p>Temps d'espera en segons per a les comprovacions de connexió, externes i ping. Si s'excedeix el temps d'espera, el servidor real es declara mort.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passa per alt.
</p><p>Si no està definit, s'usa el valor de negotiatetimeout. "negotiatetimeout" és també un valor global que pot ser passat per alt per una configuració virtual.
</p><p>Si ni checktimeout ni negotiatetimeout estan definits, s'usa el valor per defecte.
</p><p>Per defecte: 5 segons

</p><p><b><big>negotiate timeout</big> =</b> <i>n</i>
</p><p>Temps d'espera en segons per a comprovacions negotiate.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passa per alt.
</p><p>Si no está definit, s'usa el valor de connecttimeout. "connecttimeout" és també un valor global que pot ser passat per alt per una configuració virtual.
</p><p>Si ni negotiatetimeout ni connecttimeout estan definits, s'usa el valor per defecte.
</p><p>Per defecte: 30 segonds

</p><p><b><big>failure count</big> =</b> <i>n</i>
</p><p>El nombre de cops consecutius que s'ha de comunicar una fallada en una comprovació abans que es consideri que realserver ha fallat. Un valor d'1 farà considerar que el realserver falla al primer error. Una comprovació correcta posa el comptador de fallades a 0.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passarà per alt.
</p><p>Per defecte: 1

</p><p><b><big>email alert</big> = "</b><i>emailaddress</i><b>"</b>
</p><p>Una adreça de correu electrònic vàlida per enviar alertes sobre canvis en l'estat de la connexió a qualsevol servidor real definit al servei virtual. Aquesta opció necessita que estigui instal·lat
el mòdul perl MailTools. Intenta l'enviament automàtic de correu usant qualsevol dels mètodes predefinits. Vegeu perldoc Mail::Mailer per obtenir més informació sobre els mètodes.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passarà per alt.

</p><p><b><big>email alert freq</big> =</b> <i>n</i>
</p><p>Retard en segons entre repeticions d'alerta de correu mentre qualsevol servidor real al servei virtual roman inaccessible. Un valor de zero segons inhibeix
la repetició d'alertes. La precisió del temps del correu d'aquesta configuració depèn del nombre de segons definits en l'opció de configuració
checkinterval.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passarà per alt.
</p><p>Per defecte: 0

</p><p><b><big>email alert status</big> = all</b>|<b>none</b>|<b>starting</b>|<b>running</b>|<b>stopping</b>|<b>reloading</b>,...
</p><p>Llista separada per comes d'estats del servidor en què s'han d'enviar les alertes. <b>all</b> és una forma abreujada de
"<b>starting</b>,<b>running</b>,<b>stopping</b>,<b>reloading</b>". Si s'indica <b>none</b>, no es pot especificar cap altra opció, en cas contrari les opcions són ORed
les unes amb les altres.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passarà per alt.
</p><p>Per defecte: all

</p><p><b><big>fallback</big> =</b> <i>ip_address|hostname[:portnumber|sercvicename]</i> [<b>gate</b>|<b>masq</b>|<b>ipip</b>]
</p><p>el servidor al qual es redirigeix un webservice si tots los servidors reals han caigut. Normalment això seria 127.0.0.1 amb una pàgina d'emergència.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passarà per alt.

</p><p><b><big>quiescent</big> = yes</b>|<b>no</b>
</p><p>Si és <i>yes</i>, quan es determina que els servidors reals o de reserva han caigut, no s'eliminen realment de la taula <small>LVS</small> del kernel.
Si no, el seu pes s'estableix a zero, cosa que significa que no s'accepten connexions noves.
</p><p>Això té l'efecte col·lateral que si el servidor real té connexions persistents, las connexions noves des de qualsevol dels clients existents continuaran sent encaminades
al servidor real fins que el temps d'espera de la connexió persistent s'acabi. Vegeu ipvsadm per obtenir informació sobre les connexions persistents.
</p><p>Això es pot evitar executant el següent:
</p><p>echo 1 &gt; /proc/sys/net/ipv4/vs/expire_quiescent_template
</p><p>Si el fitxer proc no existeix, probablement significa que el kernel no té suport per a lvs, que el suport per a <small>LVS</small> no està carregat o que el kernel és massa
antic per tenir el fitxer proc. Executar ipvsadm com a root hauria de carregar<small>LVS</small> al kernel si és possible.
</p><p>Si és <i>no</i>, els servidors reals o de reserva s'eliminen de la taula <small>LVS</small> del kernel. Per defecte és <i>yes</i>.
</p><p>Si s'ha definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passarà per alt.
</p><p>Per defecte: <i>yes</i>