1. yast-iplb
2. master
3. Catalan

</p><p><b><big>quiescent</big> = sí</b>|<b>no</b>
</p><p>Si és <i>sí</i>, quan es determina que servidors reals o de reserva estan apagats, no se suprimeixen realment de la taula <small>LVS</small> del nucli,
sinó que, el seu pes s'eliminen realment de la taulastableix a zero, cosa que significa que no s'acceptaran noves connexions.
</p><p>Això té l'efecte col·lateral que si un servidor real té connexions persistents, les noves connexions de qualsevol client continuaran sent encaminades cap al
servidor real, fins que el temps d'espera persistent pugui expirar. Vegeu ipvsadm per a més informació sobre connexions persistents.
</p><p>Aquest efecte es pot evitar executant el següent:
</p><p>echo 1 &gt; /proc/sys/net/ipv4/vs/expire_quiescent_template
</p><p>Si el fitxer proc no és present probablement significa que el nucli no té suport lvs, el suport <small>LVS</small> del nucli,no està carregat o el nucli és massa
sinó que, el seu pes s'estableiantic per tenir el fitx a zero, cosa que significa que no s'acceptaran noves conneer proc. Exions.
</p><p>Això té l'efecte col·lateral que si un servidor real té connexions persistents, les noves connexions de qualsevol client continuaran sent encaminades cap al
servidor real, fins que el temps d'espera persistent pugui expirar. Vegeu ipvsadm per a més informació sobre connexions persistents.
</p><p>Aquest efecte es pot evitar executant el següent:
</p><p>ececutar ipvsadm com a root ho 1 &gt; /proc/sys/net/ipv4/vs/expire_quiescent_template
</p><p>Si el fitxer proc no és present probablement significa que el nucli no té suport lvs, el suportauria de carregar <small>LVS</small>no està carregat o el nucl al nucli si és massapossible.
antic per tenir el fitxer proc. Executar ipvsadm com a root hauria de carregar</p><p>Si és <i>no</i>, els servidors reals o de reserva se suprimiran de la taula <small>LVS</small> al nucli sinucli. Per defecte és possible<i>sí</i>.
</p><p>Si és <i>no</i>està definit en una secció de servidor virtual, els servidors reals o de reserva s'eliminaran de la taula <small>LVS</small> nucli. Per defecte és <i>sí</i> valor global es passa per alt.
</p><p>Si està definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passa per alt.
</p><p>Per defecte: <i>sí</i>

</p><p><b><big>estat de l'alerta del correu electrònic</big> = tot</b>|<b>cap</b>|<b>iniciant</b>|<b>executant</b>|<b>aturant</b>|<b>recarregant</b>,...
</p><p>Llista d'estats del servidor delimitades per comes segons la qual s'han d'enviar les alertes de correu. <b>tot</b> és una drecera per a
"<b>iniciant</b>,<b>executant</b>,<b>aturant</b>,<b>recarregant</b>". Si s'especifica <b>cap</b>, no es pot especificar cap altre opció, sinó les opcions són ORed
entre si.
</p><p>Si està definit en una secció de servidor virtual, el valor global es passa per alt.
</p><p>Per defecte: tot

</p><p><b><big>fallback</big> =</b> <i>ipadreça_addressip|hostnamenomamfitrió[:portnumbernúmeroport|sercvicenamenomdeservei]</i> [<b>gateporta</b>|<b>masq</b>|<b>ipip</b>]
</p><p>el servidor al qual el servei web es redirigeix si tots els servidors reals estan apagats. Normalment això seria 127.0.0.1 amb una pàgina d'emergència.
</p><p>Si està definit en una secció de servidor virtual, es passa per alt el valor global.

</p><p><b><big>temps d'espera de la comprovació</big> =</b> <i>n</i>
</p><p>Temps d'espera en segons per a la connexió, comprovacions externes i de ping. Si s'excedeix el temps d'espera, el servidor real és declarat mort.
</p><p>Si està definit en una secció de servidor virtual, llavors el valor global es passa per alt.
</p><p>Si no està definit, s'usa el valor de negociació del temps d'espera. El "negotiatetimeout" és també un valor global que pot ser passat per alt per una configuració "per-virtual".
</p><p>Si tant la comprovació de temps d'espera i la negociació no estan establerts, s'usaran els valors per defecte.
</p><p>Per defecte: 5 segons